Carnaval i Quaresma

El carnaval és una celebració que té lloc just abans de la quaresma, per tant té una data variable. És característica perquè és una festa de creativitat en màscares, disfresses i balls. Moltes vegades ha sigut plasmat en diversos quadres i pintures ja que és una font d'inspiració per a molts artistes.

El seu origen sembla que fou directament de festes paganes com les que es feien en honor a Baco, el Déu romà del vi, o també en honor al brau Apis a Egipte. Segons els historiadors, el carnaval es remuntaria a l'Egipte antic, fa més de 5000 anys, amb celebracions molt semblants a les de l'imperi romà.
Encara que l'Església no accepti el carnaval com a celebració amb un to religiós, està asociat amb molts paisos de tradició catòlica.

A Espanya, el carnaval és una antiga celebració documentada des de l'Edat Mitjana i amb una rica personalitat pròpia a partir del Renaixement, quedant recollida en la literatura espanyola. Com en la resta del món, aquesta festa resulta una suma de diferents festes paganes asociades a les celebracions cristianes, en aquest cas, a la Quaresma. En casi tot el país, aquesta celebració té una especial tradició que és el Dijous Gras.

El Dijous Gras o dijous llarder és el primer dia de carnaval i tradicionalment és costum prendre la botifarra d'ou, blanca o negra. El Dijous Gras és el dijous anterior al Dimecres de Cendra, indicant així el primer dia de Quaresma.




La Quaresma és una celebració cristiana que consiteix en 40 dies marcats per el dejú, l'abstinència, l'oració i la llismosna. És la preparació per a un fidel, un creient, per a celebrar la Pasqua de Resurrecció.

L'origen d'aquesta celebració data del segle IV. S'afirma que l'any 332 ja hi havia notícies sobre la celebració de la Quaresma a Orient, i a Roma es va celebrar l'any 385.
Aquesta celebració indica que tots els fidels han de fer penitència. Consisteix en només fer un àpat fort al dia el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.
També s'estableix que els cristians (a part dels dies citats anteriorment) no poden menjar carn la resta dels divendres restants de la Quaresma.

La setmana dels barbuts

La setmana dels barbuts és com s'anomena a la setmana més freda a Catalunya, que té lloc durant la meitat del mes de gener (15-18 de gener), i antigament, es relacionaven aquests dies respecte diferents sants com: Sant Pau Ermità, Sant Maür Abat i Sant Antoni Abat.
Aquesta setmana rep el seu nom característic per les barbes llargues que sembla que duien els propis Sants. També per tradició es pot allargar aquesta setmana incloent més dies presidits per Sants barbuts com Sant Fructuós,  Sant Vicenç Màrtir, Sant Benet, Sant Efigi, Sant Faci i Sant Canut.

Els diferents Sants i les seves característiques

Sant Pau Ermità
Pau l'Ermità va nèixer a una província romana d'Egipte aproximadament el 228 d.C. La llegenda narrada per Sant Jeroni és que Pau, encara jove, va marxar al desert de Tebes i va viure a les muntanyes en una cova propera a una font i una palmera de la qual es vestia amb les seves fulles i menjava dels seus fruits. Va viure així durant 43 anys fins que un corb va començar a portar-li un tros de pa cada dia. Va viure allà fins la seva mort, als 113 anys, aproximadament l'any 341 d.C.
Les característiques de Sant Pau Ermità són bàsicament una llarga barba, un home vell, mig despullat o vestit de fulles de palma, amb un corb i un tros de pa, dos lleons o al desert.




Sant Maür Abat  
Sant Maür Abat va nèixer aproximadament el 512. Hi ha poques dades sobre la seva vida, però es sap que va viure com a deixeble de Sant Benet i desprès va ser succeït com a abat. Existeix una història que narra quan Maür va salvar a Sant Plàcid, un jove entregat a Sant Benet i Maür. Plàcid havia caigut a un llac proper a un monestir, quan Benet té una visió on veu a Plàcid sense sortida i ràpidament va enviar a Maür a salvar-lo, però ho va fer caminar sobre l'aigua.També se li atribueixen nombrosos miracles i prodigis com expulsar dimonis per exemple.
Les característiques de Sant Maür Abat són bàsicament un hàbit benedictí negre, una balança, un bàcul i una espasa.




Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat va nèixer aproximadament el 251 a Egipte. La seva llegenda narra que va sentir la crida de Déu amb 20 anys. Es va retirar a la cova de Tebes i el diable el va temptar amb diverses visions mortificants però Sant Antoni es va resistir. Finalment, molts dimo nis el van atacar durant una nit i el van apallissar. La nit següent els dimonis van tornar a la cova per reobrir-li les ferides. Déu va llençar un raig de llum a la cova per espantar els dimonis, els quals no van tornar-hi mai més.
Les característiques de Sant Antoni Abat són bàsicament una barba llarga, vell, una gaiata, una campana penjada, un porc i un llibre.

Estudi comparatiu del clima

La setmana del 12 de gener del 2020 al 18 de gener del 2020 a Barcelona, segons la tradició, és la setmana dels barbuts ja que tradicionalment és la setmana més freda de l'any. Aquestes són les seves temperatures enguany:

Però si mirem la setmana del 26 de gener de 2020 a l'1 de febrer, podem observar que les temperatures són encara més baixes que la tradicional setmana dels barbuts.

Simbologia: esvàstica, àguila i banyes

• Esvàstica: Per al món occidental el símbol de l'esvàstica és sinònim a fascisme, però aquest símbol es remunta milers d'anys i ha representat bona fortuna en quasi totes les cultures. En la llengua arcaica del sànscrit, significa 'benestar', i és d'origen indi. A la cultura grega, l'esvàstica és visible com un ornament arquitectònic anomenat 'patró grec en clau', utilitzat en rajoles o tèxtils encara avui dia. La creu negra i angulada sobre el cercle blanc i un fons vermell de la bandera nazi es convertiria en el símbol més odiat del s.XX, vinculat directament amb les atrocitats fetes per el Tercer Reich. 

• Àguila: El símbol de l'Àguila de Sant Joan té un origen en la representació del evangelista i apòstol de Jesucrist com aquest animal. L'àguila és considerada l'emblema suprem dels déus, governants i guerrers. Simbolitza la majestuat, valentia i l'inspiració espiritual, i personifica el poder i la velocitat. Per a dotar una simbologia nova al bàndol Nacional, Francisco Franco va adoptar un escut amb elements extrets dels Reis Catòlics. Aquest escut va ser anomenat 'l'escut de l'àguila' i seria imposat com a escut nacional d'Espanya fins el 1981, encara que l'any 1977 ja va ser aprovada la seva substitució.

• Banyes: Les banyes tenen el sentit primitiu d'elevació, poder i eminència. Aquest simbolisme està lligat a Apolo Karneiros, Dionís i Alexandre Magne. Les banyes també estan relacionades amb la valentia i el valor, molts guerrers l'han portat als seus cascos com a mostra de virilitat i poder enfront l'enemic.

                            

Simbologia dels sants

La simbologia o els atributs dels sants són les característiques identificatives d'aquests, que s'incorporen en alguns trets físics, la seva vestimenta, certs objectes que porten, o animals.
La iconografia especialment cristiana i sobretot durant la Edat Mitjana volia transmetre accessibilitat respecte els missatges religiosos.

A continuació, esmentaré alguns d'aquests símbols més representatius dels sants:

• Llibre: Pot trobar-se al costat de tots els sants, sobretot dels evangelistes.
• Bandera: Es troba amb els sants d'origen noble.
• Calze: Acompanya imatges dels sacerdots.
• Creu: Acompanya els seguidors religiosos, sobretot als membres d'una ordre.
• Corona: Descendència noble o recompensa divina, s'aplica a màrtirs virginals.
• Llança: Acompanya als soldats sants.
• Lliri: Simbolitza la virginitat.
• Palma: Simbolitza la victòria sobre el món i la carn pel martiri.
• Globus imperial: Es troba en les representacions dels reis sants.
• Rosari: Simbolitza la devoció a Maria.
• Espasa: Acompanya els cavallers sants i als decapitats.
• Calavera: Simbolitza el rebuig als plaers de la vida, símbol dels penitents i ermitans.
• Hàbit: Sants i ordes religioses.
• Colom: Simbolitza l'Esperit Sant.

                           
                                          

Partits polítics

Partit Popular (PP)
El logo del Partit Popular no és una gaviota, és un xatrac. Aquest ocell està integrat per les sigles del partit, PP, que està amb les ales desplegades dins d'una circumferència. Van haver-hi problemes ja que el creador del logo, Fernando Martínez, deia que era un xatrac des del principi, en canvi, Manuel Fraga, president fundador del partit, deia que era una gaviota.
Aquest partit utilitza el color blau ja que sempre s'ha relacionat el blau amb les ideologies de dretes, però va més enllà. Durant la Revolució Francesa, la 'sang blava' era noble i/o reial, i durant la guerra civil espanyola, els anomenats 'blaus', eren del bàndol nacionalista.
L'estètica del representant del PP, Pablo Casado, és d'un home moderat vestit amb americana i corbata, ja que vol mostrar una responsabilitat política que pot tenir o no, per fer veure que és un home correcte i educat.




Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
El logotip del PSOE es caracteritza per estar format per una mà agafant una rosa. Aquest símbol va aparèixer a França el 1971 i va ser adaptat per el Partit Socialista francès, i més tard, emprat per Pablo Iglesias, el fundador del partit.
El partit socialista utilitza el color vermell per representar-se directament amb ideologies d'esquerres. Durant la guerra civil, els republicans eren anomenats 'vermells' i eren durament perseguits per els nacionals. Encara avui dia s'anomena despectivament els republicans socialistes espanyols i d'arreu del món, com els comunistes.
L'estètica del representant del PSOE, Pedro Sánchez, és d'un home vestit amb americana i corbata un altre cop, per mostrar serenitat i correcció davant el país, encara que no és el que realment hauria de mostrar el partit ja que va ser fundat per obrers i no la classe burgesa.



Unidas Podemos (UP)
El logotip d'aquest partit polític és representat amb un cor i un fons de color lila. Aquest partit és un conjunt de 3: Podemos, Izquierda Unida i Equo. El color lila representa misteri i és poc freqüent a la natura. El partit volia representar que vol canviar les coses perquè vol un món millor i volen liderar un canvi.
L'estètica del seu representant, Pablo Iglesias, és la d'un home simple, que no codeja amb la classe alta, vol mostrar proximitat amb els votants i amb la gent en general.





Ciudadanos
Ciudadanos i/o Ciutadans, és una partit polític més recent que els anteriors esmentats. Amb el seu logo preten mitjançant la bafarada, donar veu a la gent del carrer, o sigui, els treballadors de tot tipus. Ciudadanos està caracteritzat per el seu color taronja, emprat per apropar-se als joves indecisos de que la possibilitat d'un canvi és possible, encara que també és màrqueting.
L'estètica del seu representant, Albert Rivera, és d'americana i corbata, com la dels dos primers partits polítics explicats. Vol mostrar-se un home moderat també, un partit de dretes i burgesos.




VOX
VOX és el partit més jove d'entre els altres, i ha tingut un gran acolliment per part dels ultra nacionalistes espanyols. El seu logotip mostra el nom del partit de color verd, que és el que els caracteritza. Vol donar veu als ciutadans espanyolistes que diuen no tenir veu ni sentir-se representats per la dreta ja existent al país.
El color verd vol mostrar la natura ja que és un partit que defensa totes les caracteristiques nacionalistes com per exemple el camp.
El seu representant, Santiago Abascal, es mostra amb americana però sense corbata, amb dos botons de la camisa sense lligar. És un home que diu ser nacionalista i espanyol, per tant, mostra aquesta part.

Banderes i simbologies

Com un signe es converteix en un símbol?
El signe és una forma abstacta d'expressar quelcom, per tant, per que passi a ser un símbol s'ha de representar gràficament el que es vol expressar per donar-li un sentit més visual i la gent entengui del que es tracta.

Simbolisme de les banderes:
Una bandera nacional, representa aquell país, aquella nacionalitat. És un dels símbols més importants i representatius que pot tenir una nació/Estat. També és expressada per representar el país al extranger però també els propis ciutadans i el seu govern.

Origen de la bandera d'Espanya i de la Senyera:
La 'rojigualda', la bandera espanyola, es va crear l'any 1785, dins el regnat de Carles III, encara que va ser Isabel II, el 1843 qui va configurar-la com a bandera nacional espanyola. Es va formar per un problema naval, ja que no es podia distinguir d'on procedien els vaixells ja que la gran quantitat de cases reials utilitzaven el color blanc per diferenciar-se, i Carles III va manar crear una de nova sense el blanc. Va escollir-ne una amb els colors grocs i vermells, ja que a alta mar es diferenciava prou bé la procedència de la nau. Més tard, aquesta bandera ha anat canviant i evolucionant, i avui dia la bandera es va formar l'any 1981, amb els mateixos colors inicials, la corona dels Borbons i un escut semblant al utilitzat durant la bandera de la II República.

La senyera té la seva formació a l'any 1150, deguda a una llegenda medieval del segle IX. La llegenda explica que Guifré el Pilós, primer conde de Barcelona, va ajudar a lliberar els francesos, i va resultar graument ferit. El rei franc va anar a visitar-lo i va oferir-li una recompensa per el seu gran valor al camp de batalla. Guifré va senyalar el seu escut daurat, i demanà un símbol per el seu escut d'armes. El rei de França va mullar-se els seus dits amb la sang de Guifré directament de la ferida, i amb 4 dits, va formar el que avui dia és la senyera catalana.

Significat dels elements que apareixen a la bandera espanyola:

L'escut que hi apareix dins la bandera d'Espanya, representen:

1. Armes del Regne de Castella.

2. Armes del Regne de Lleó.

3. Armes del Regne d'Aragó.

4. Armes del Regne de Navarra.

5. Armes del Regne de Granada.

6. Armes de la dinastia Anjou-Borbó.

7. Corona reial que simbolitza loa sobirania nacional.

8. Columnes d'Hèrcules que simbolitzen la història del país com a imperi i regne.

Origen de la bandera independentista catalana:

L'origen d'aquesta bandera es remonta l'any 1908, quan un activista, Vicenç Albert Ballester, es va inspirar en la bandera de Cuba per a la causa de la sobirania catalana. Dos dècades després de crear-se, Francesc Macià va reconèixer l'estelada de forma oficial i es va penjar al balcó del Palau de la Generalitat el 14 d'abril de 1931, quan es va proclamar la República Catalana. Tres anys després, el 1934, Lluís Companys, també la va utilitzar per proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.

Durant la repressió franquista, va ser una bandera clandestina i durament perseguida.

Avui dia, amb la democràcia, reclama el dret a l'autodeterminació i el sobiranisme del poble català.

Dia de la hispanitat i la verge del Pilar

Dia de la hispanitat
El dia de la hispanitat, és el dia nacional d'Espanya. Es celebra el dia 12 d'octubre ja que es conmemora el dia que Cristòfor Colom va arribar a les Amèriques l'any 1492. Aquest dia, també es conmemora el dia de la llengua espanyola, ja que la ONU, el va establir com un element d'unió i consolidació del món hispànic.
D'altra banda, a llatinoamèrica, antiguament aquest dia es va denominar com el dia de la Raça, encara que avui dia aquesta denominació encara perdura a Mèxic.
Als països sud-americans, els darrers anys no es celebra cap dia en relació a l'arribada de Cristòfor Colom a llatinoamèrica ja que deguda la seva arribada el 1492, va començar l'explotació de les tribus indigenes que ja hi vivien allà i per tant, la seva explotació com a terra i la seva explotació de persones per part d'aquest cas, els espanyols. Més tard, no només seràn els espanyols sinó que gran part dels països europeus facilitaran aquesta explotació.
Per tant, per a Espanya, el 12 d'octubre, simbolitza l'arribada al coneixement d'un nou món encara inexplorat i també representa el principi del que serà un gran imperi Espanyol el qual aconseguirà l'hegemonia mundial.

Verge del Pilar

El dia de la verge del Pilar, és també el dia 12 d'octubre, i aquesta verge és la patrona de la hispanitat, i no d'Espanya. Té la seva catedral-basílica situada a Zaragoza, lloc on es va aparèixer a l'apòstol Santiago, l'any 40 després de Crist, sent així l'aparició d'una verge més antiga de tota la història.

La catedral-basílica del Pilar és situada a la riba del riu Ebre, i com el propi nom de la verge indica, aquesta es va aparèixer pujada a un pilar, que avui dia es conserva i es venera situat dins d'aquesta catedral.

El seu nom, Pilar, no és exactament el seu nom, sinó que la verge és una representació de la Verge Maria, encara que deguda la seva col·locació situada damunt d'un altar pilar, es denomina com a tal.

La Pilarica (com els aragonesos la denominen), sosté el nen Jesús en braços, encara que quasi bé no et puguis donar compte ja que la representació d'aquesta verge és molt petita respecte altres representacions com pot ser la verge de Montserrat (la Moreneta), que la seva figura és representada més gran.