Carnaval i Quaresma

El carnaval és una celebració que té lloc just abans de la quaresma, per tant té una data variable. És característica perquè és una festa de creativitat en màscares, disfresses i balls. Moltes vegades ha sigut plasmat en diversos quadres i pintures ja que és una font d'inspiració per a molts artistes.

El seu origen sembla que fou directament de festes paganes com les que es feien en honor a Baco, el Déu romà del vi, o també en honor al brau Apis a Egipte. Segons els historiadors, el carnaval es remuntaria a l'Egipte antic, fa més de 5000 anys, amb celebracions molt semblants a les de l'imperi romà.
Encara que l'Església no accepti el carnaval com a celebració amb un to religiós, està asociat amb molts paisos de tradició catòlica.

A Espanya, el carnaval és una antiga celebració documentada des de l'Edat Mitjana i amb una rica personalitat pròpia a partir del Renaixement, quedant recollida en la literatura espanyola. Com en la resta del món, aquesta festa resulta una suma de diferents festes paganes asociades a les celebracions cristianes, en aquest cas, a la Quaresma. En casi tot el país, aquesta celebració té una especial tradició que és el Dijous Gras.

El Dijous Gras o dijous llarder és el primer dia de carnaval i tradicionalment és costum prendre la botifarra d'ou, blanca o negra. El Dijous Gras és el dijous anterior al Dimecres de Cendra, indicant així el primer dia de Quaresma.




La Quaresma és una celebració cristiana que consiteix en 40 dies marcats per el dejú, l'abstinència, l'oració i la llismosna. És la preparació per a un fidel, un creient, per a celebrar la Pasqua de Resurrecció.

L'origen d'aquesta celebració data del segle IV. S'afirma que l'any 332 ja hi havia notícies sobre la celebració de la Quaresma a Orient, i a Roma es va celebrar l'any 385.
Aquesta celebració indica que tots els fidels han de fer penitència. Consisteix en només fer un àpat fort al dia el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.
També s'estableix que els cristians (a part dels dies citats anteriorment) no poden menjar carn la resta dels divendres restants de la Quaresma.

La setmana dels barbuts

La setmana dels barbuts és com s'anomena a la setmana més freda a Catalunya, que té lloc durant la meitat del mes de gener (15-18 de gener), i antigament, es relacionaven aquests dies respecte diferents sants com: Sant Pau Ermità, Sant Maür Abat i Sant Antoni Abat.
Aquesta setmana rep el seu nom característic per les barbes llargues que sembla que duien els propis Sants. També per tradició es pot allargar aquesta setmana incloent més dies presidits per Sants barbuts com Sant Fructuós,  Sant Vicenç Màrtir, Sant Benet, Sant Efigi, Sant Faci i Sant Canut.

Els diferents Sants i les seves característiques

Sant Pau Ermità
Pau l'Ermità va nèixer a una província romana d'Egipte aproximadament el 228 d.C. La llegenda narrada per Sant Jeroni és que Pau, encara jove, va marxar al desert de Tebes i va viure a les muntanyes en una cova propera a una font i una palmera de la qual es vestia amb les seves fulles i menjava dels seus fruits. Va viure així durant 43 anys fins que un corb va començar a portar-li un tros de pa cada dia. Va viure allà fins la seva mort, als 113 anys, aproximadament l'any 341 d.C.
Les característiques de Sant Pau Ermità són bàsicament una llarga barba, un home vell, mig despullat o vestit de fulles de palma, amb un corb i un tros de pa, dos lleons o al desert.




Sant Maür Abat  
Sant Maür Abat va nèixer aproximadament el 512. Hi ha poques dades sobre la seva vida, però es sap que va viure com a deixeble de Sant Benet i desprès va ser succeït com a abat. Existeix una història que narra quan Maür va salvar a Sant Plàcid, un jove entregat a Sant Benet i Maür. Plàcid havia caigut a un llac proper a un monestir, quan Benet té una visió on veu a Plàcid sense sortida i ràpidament va enviar a Maür a salvar-lo, però ho va fer caminar sobre l'aigua.També se li atribueixen nombrosos miracles i prodigis com expulsar dimonis per exemple.
Les característiques de Sant Maür Abat són bàsicament un hàbit benedictí negre, una balança, un bàcul i una espasa.




Sant Antoni Abat
Sant Antoni Abat va nèixer aproximadament el 251 a Egipte. La seva llegenda narra que va sentir la crida de Déu amb 20 anys. Es va retirar a la cova de Tebes i el diable el va temptar amb diverses visions mortificants però Sant Antoni es va resistir. Finalment, molts dimo nis el van atacar durant una nit i el van apallissar. La nit següent els dimonis van tornar a la cova per reobrir-li les ferides. Déu va llençar un raig de llum a la cova per espantar els dimonis, els quals no van tornar-hi mai més.
Les característiques de Sant Antoni Abat són bàsicament una barba llarga, vell, una gaiata, una campana penjada, un porc i un llibre.

Estudi comparatiu del clima

La setmana del 12 de gener del 2020 al 18 de gener del 2020 a Barcelona, segons la tradició, és la setmana dels barbuts ja que tradicionalment és la setmana més freda de l'any. Aquestes són les seves temperatures enguany:

Però si mirem la setmana del 26 de gener de 2020 a l'1 de febrer, podem observar que les temperatures són encara més baixes que la tradicional setmana dels barbuts.